Enmig d’uns paisatges espatarrants, a l’Amazònia, s’hi parla una llengua
que s’anomena ushekòlat. Aquesta llengua té una particularitat, i és
que té un gènere anomenat B i un gènere anomenat P.
Així, en ushekòlat fan servir el gènere B: per referir-se a grups de
persones dels dos sexes; per referir-se a persones del sexe masculí; per
referir-se a animals del sexe masculí; per referir-se a tot el que té
aigua (pluja, mar, rius, llacs, etc.) i a les muntanyes.
I fan servir el gènere P: per referir-se a persones del sexe femení; per
referir-se a animals del sexe femení; per referir-se a les plantes i
arbres, al sol, a la lluna.
Es diuen gènere B o P perquè afegeixen aquesta lletra al final de la paraula a la qual li posen el gènere.
Tota la resta de coses són de gènere neutre.
Per tant, en aquesta llengua hauríem de dir “Pedraforca-b”,
“Mediterrani-b” o bé, “Andreu-b”, o “tots-b” (referint-nos tant a un
grup heterogeni de persones, com a un grup només d’homes). En el gènere
P, tindríem una “alzina-p”, “pi-p”, “Maria-p”, “lluna-p”, “sol-p” i anar
fent.
L’ushekòlat sembla una llengua prou entenedora en aquest aspecte, oi? I
fins i tot senzilla, no es presta a cap confusió. Tot ben classificat.
És clar que ara m’haureu de perdonar, perquè si us hi fixeu bé, si
desgranem el nom d’aquesta llengua, “ushekòlat”, per separat i una mica
transformat veureu que hi diu “us he colat”. Sí, sí, és un exemple que
us he colat i que m’he inventat per mirar d’explicar-vos una qüestió
sobre el gènere. L’ushèkolat no existeix, però de fet, sí que hi ha
llengües que funcionen de forma semblant quant a gènere, com per
exemple, la catalana.
Un dels grans errors de la lingüística i de la filologia és el de les
nomenclatures gènere femení i gènere masculí, ja que això fa confondre
gènere per sexe. Cal que quedi clar que quan parlem de gènere no parlem
de sexe. Una taula o un llapis, tenen gènere, femení i masculí,
respectivament, però no tenen sexe. Per tant, deixeu-me que us
n’expliqui una de gènere.
En català, com en aquesta llengua que m’he inventat, l’ushekòlat, tenim
un gènere que en aquest cas i mentre no es canviï la nomenclatura,
s’anomena del masculí i que entre d’altres coses serveix per referir-se a
grups de persones que inclouen els dos sexes barrejats, i també serveix
per referir-se només a persones del sexe masculí. I un altre gènere, el
femení, que serveix per referir-se a persones del sexe femení.
Encara més, si anem al castellà, veurem que tenim “niño” i “niña”,
on l’arrel és “niñ” i “o” també és la marca del masculí, i “a” és la
marca del femení. En canvi en català, tenim “nen” i “nena”, on l’arrel
és “nen”, i “a” és pel femení, però... sorpresa! no hi ha marca de
masculí! En català no hi ha cap lletra, cap so, cap sufix, o digueu-li
com vulgueu, que indiqui que “nen” és masculí. És el que en termes
tècnics se’n diria una paraula no marcada, per contraposar-la a una
paraula que sí és marcada, com ara “nena”, que té la marca del femení
expressada per una “a”. De la mateixa manera tindríem que la marca del
plural és una “s”.
Això vol dir que en un grup de persones on hi ha homes i dones, podem
parlar de “tots” sense que ningú s’ofengui, perquè l’única marca que hi
ha a “tots” és la del plural i res més. Per bé que en aquests moments hi
ha gent que hi veu més coses, però són coses que simplement no hi són,
perquè la llengua no les diu. Tot i això, en el cas de “tots” tenim un
bonic “tothom” que la gent tendeix a oblidar pel que crec que són
interferències d’altra mena.
Així doncs, crec que si queda clar com funciona la llengua catalana (i
la resta de llengües llatines), entendrem que hi ha estructures que
convé no tocar-les, entre d’altres coses perquè el gènere és aleatori.
En català tenim “el pont” o “el senyal”, en castellà “el puente” i “la señal”, i en portuguès “a ponte” i “o sinal”, per què? Ni idea, però és per parar boig.
Per tant, cal evitar absurditats com els “bascos i les basques”, “els
passatgers i les passatgeres”, etc., perquè llavors hauríem de dir coses
com: el pilot d'avió i la pilota d'avió; el cònsol i la cònsola (de
jocs?), l’alt càrrec i l’alta càrrega; o per exemple, els nens i les
nenes boniques (els nens també són bonics?) o les nenes i els nens
bonics (les nenes també són boniques?) o fer fórmules embafadores com el
nens bonics i les nenes boniques. A més, tenim el “professorat”, que
algú ens ha fet creure que vol dir que “és un conjunt de professors i de
professores”. Si això fos així, podríem dir que en Joan i la Marta són
professorat? I que per tant, en Joan és un professorat? Però llavors, la
cosa s’embolica encara més, perquè la concordança de gènere ens faria
dir, tard o d’hora, que la Marta és una professorada!? Crec que la
llengua, com hem vist més amunt, ja deixa ben clar que en Joan i la
Marta són professors. Tot això, a part d’embolicar un text (i la parla)
de mala manera, no són fórmules pròpies de la nostra llengua.
Tornant a conceptes de lingüística general, cal dir que la majoria de
llengües del món, des del basc fins al japonès, no tenen gènere, i no
precisament això fa que aquestes dues societats siguin menys masclistes.
De la mateixa que es pot insultar sense dir cap paraula mal sonant, es
pot ser masclista parlant una llengua sense gènere. I encara més, hi ha
unes poques llengües natives de nord Amèrica que utilitzen el gènere que
en diem femení per referir-se a grup de persones dels dos sexes i per
referir-se a persones del sexe femení, i un cop més, això no els fa més
igualitaris o menys sexistes.
Això no vol dir que no puguem conservar fórmules tradicionals de
cortesia, com ara un “Benvolguts i Benvolgudes” o un “Senyores i
Senyors”. I a més, cal combatre el llenguatge sexista i cercar fórmules
que no impliquin la discriminació sexista. Per exemple, fins no fa pas
gaire quan es miraves en un diccionari la paraula “batllessa” hi sortia
com a única accepció que era la muller del batlle, per comptes de dir-hi
alguna cosa com que una batllessa és un càrrec electe destinat a
governar un municipi, etc. Ara hi surten les dues definicions. Per tant,
aquí hi veuria dues possibilitats. La primera és a l’entrada de
“batlle” posar-hi, també, “marit de la batllessa” o la que considero la
millor opció, que seria la de treure aquesta última definició, ja que en
democràcia, un batlle, és sempre un càrrec electe i no el cònjuge
d’algú.
http://sodellengues.blogspot.com/2012/02/una-alta-carrega.html
dilluns, 26 de març del 2012
dijous, 22 de març del 2012
Propietats textuals
dilluns, 19 de març del 2012
No enterreu encara el llibre
Fa temps, arran dels contractes de publicació
d'alguns grans autors amb Kindle i iPad, va adquirir força el debat sobre si
aquest fet no seria el preludi de la desaparició definitiva del llibre i de les
llibreries. La discussió ocupava pàgines senceres als diaris; recordo fins i tot
que en un diari hi sortia destacada una fotografia dels bouquinistes dels
marges del Sena a París i deien que aquells venedors de llibres (vells) estaven
destinats a desaparèixer. No tenien en compte que, si de veritat es deixessin
d'imprimir llibres, floriria un mercat àvid de llibre vintage i les
paradetes com aquelles, únic lloc on seria possible trobar els llibres d'abans,
tindrien una vida renovada.
A més, hi ha una gran diferència entre palpar i fullejar un llibre fresc i amb l'olor d'impremta i tenir una memòria USB a les mans. O entre tornar a llegir un text que vam llegir fa anys i en què resten els nostres subratllats i les nostres notes marginals, que ens fan reviure antigues emocions, i rellegir la mateixa obra en Times New Roman cos 12 a la pantalla de l'ordinador. I encara que admetem que els que gaudeixen d'aquesta mena de plaers potser són una minoria dels set mil milions (i cada vegada més) d'habitants del planeta, sempre n'hi haurà suficients per mantenir un mercat pròsper de llibres. I si resulta que els llibres d'un sol ús, els bestsellers per llegir al metro, els horaris de tren o les col·leccions d'acudits sobre Totti deixen de ser a les llibreries i només estan disponibles per a Kindle i iPad, encara millor. Tot aquest paper que ens estalviarem.
Fa uns anys lamentava el fet que qui entrava per curiositat en aquelles antigues llibreries, velles i ombrívoles, era interpel·lat per un senyor sever que li demanava què buscava, i el visitant, desconcertat i intimidat, en sortia de pressa. Em semblaven justament molt més encoratjadores les noves llibreries catedral, on t'hi pots estar estona i anar descobrint i fullejant tot el que vulguis. Ara, però, si els e-readers absorbissin tot el mercat de llibre d'un sol ús, aquelles llibreries antigues podrien adquirir una bona funció i esdevenir llocs on els aficionats anirien a buscar els llibres que no es llencen. De fet, recordo que també en aquelles llibreries un jove que fes amistat amb el llibreter s'hi podia quedar durant hores investigant i badant entre les lleixes.
De manera que tindrem una diarquia entre la lectura en pantalla i la lectura en paper, i en qualsevol cas augmentarà de manera astronòmica el nombre de persones que aprendran a llegir, atès que fins i tot els SMS són una potent eina d'alfabetització. I encara que torni a augmentar l'analfabetisme a la vella Europa, decadent i malthusiana, hi haurà milers de milions de nous lectors a l'Àsia i a l'Àfrica. I per a qui llegeixi assegut sobre una branca a l'ombra d'un bosc tropical, sempre serà millor un llibre de paper que no pas un d'electrònic.
Umberto Eco, No enterreu encara el llibre, Ara, 17/03/2012
En realitat, la qüestió de l'ocàs del llibre ja va
començar amb l'arribada de l'ordinador personal (ja fa trenta anys); passat el
temps, la discussió va arribar a un punt en el qual Jean-Claude Carrière i jo
ens vam cansar de respondre a tots aquests comentaris i vam publicar una llarga
conversa en un llibre titulat provocadorament Non sperate di liberarvi dei
libri [No espereu pas alliberar-vos del llibre].
Defensar que el llibre té un llarg futur no
significa negar que certs textos de consulta són més fàcils de transportar en
una tablet , ni que un hipermetrop pot llegir millor el diari en un
suport electrònic que permet ampliar el cos tipogràfic a voluntat, ni que els
nostres fills poden evitar portar a la motxilla aquells quilos i quilos de paper
que acaben fent-los mal a l'esquena. Tampoc no pretenc defensar tant sí com no
que llegir Guerra i pau sota un para-sol és més còmode en format llibre:
jo n'estic convençut, però sobre gustos no hi ha disputes, i només desitjo que
els que tenen un gust diferent del meu no ensopeguin amb cap problema de bateria
o tall d'electricitat.
La veritable raó per la qual és evident que els llibres tindran una llarga
vida és que, com sabem, està comprovat que llibres impresos fa més de cinc-cents
anys i pergamins de fa més de dos mil anys sobreviuen en òptimes condicions. En
canvi, no tenim cap prova de la duració de cap format electrònic. En només
trenta anys, el disquet ha estat substituït pel CD, i aquest pel DVD, i aquest
per la memòria USB. Cap dels ordinadors actuals està preparat per llegir els
disquets dels anys vuitanta, de manera que no sabem si el que hi havia hauria
durat, no dic dos mil anys, sinó vint i prou. Per tant, val més guardar la
nostra memòria en paper.
A més, hi ha una gran diferència entre palpar i fullejar un llibre fresc i amb l'olor d'impremta i tenir una memòria USB a les mans. O entre tornar a llegir un text que vam llegir fa anys i en què resten els nostres subratllats i les nostres notes marginals, que ens fan reviure antigues emocions, i rellegir la mateixa obra en Times New Roman cos 12 a la pantalla de l'ordinador. I encara que admetem que els que gaudeixen d'aquesta mena de plaers potser són una minoria dels set mil milions (i cada vegada més) d'habitants del planeta, sempre n'hi haurà suficients per mantenir un mercat pròsper de llibres. I si resulta que els llibres d'un sol ús, els bestsellers per llegir al metro, els horaris de tren o les col·leccions d'acudits sobre Totti deixen de ser a les llibreries i només estan disponibles per a Kindle i iPad, encara millor. Tot aquest paper que ens estalviarem.
Fa uns anys lamentava el fet que qui entrava per curiositat en aquelles antigues llibreries, velles i ombrívoles, era interpel·lat per un senyor sever que li demanava què buscava, i el visitant, desconcertat i intimidat, en sortia de pressa. Em semblaven justament molt més encoratjadores les noves llibreries catedral, on t'hi pots estar estona i anar descobrint i fullejant tot el que vulguis. Ara, però, si els e-readers absorbissin tot el mercat de llibre d'un sol ús, aquelles llibreries antigues podrien adquirir una bona funció i esdevenir llocs on els aficionats anirien a buscar els llibres que no es llencen. De fet, recordo que també en aquelles llibreries un jove que fes amistat amb el llibreter s'hi podia quedar durant hores investigant i badant entre les lleixes.
Per acabar, recordaré que mai en el curs dels segles un nou mitjà ha
substituït totalment el seu predecessor.
Ni el martinet no ha substituït el martell. La fotografia no ha condemnat a mort la pintura (a tot estirar, potser ha desaconsellat el retrat i el paisatge i ha promogut l'art abstracte); el cinema no ha pas matat la fotografia; la televisió no ha eliminat el cinema, i el tren conviu perfectament amb l'automòbil i l'avió.
Ni el martinet no ha substituït el martell. La fotografia no ha condemnat a mort la pintura (a tot estirar, potser ha desaconsellat el retrat i el paisatge i ha promogut l'art abstracte); el cinema no ha pas matat la fotografia; la televisió no ha eliminat el cinema, i el tren conviu perfectament amb l'automòbil i l'avió.
De manera que tindrem una diarquia entre la lectura en pantalla i la lectura en paper, i en qualsevol cas augmentarà de manera astronòmica el nombre de persones que aprendran a llegir, atès que fins i tot els SMS són una potent eina d'alfabetització. I encara que torni a augmentar l'analfabetisme a la vella Europa, decadent i malthusiana, hi haurà milers de milions de nous lectors a l'Àsia i a l'Àfrica. I per a qui llegeixi assegut sobre una branca a l'ombra d'un bosc tropical, sempre serà millor un llibre de paper que no pas un d'electrònic.
Umberto Eco, No enterreu encara el llibre, Ara, 17/03/2012
http://pitxaunlio.blogspot.com.es/2012/03/te-encara-futur-el-llibre.html
Subscriure's a:
Missatges (Atom)