Rep el nom de funció del llenguatge cadascuna de les finalitats que els parlants donen als enunciats en el moment de produir-los, d'acord amb la seua necessitat comunicativa.
Les sis funcions descrites deriven cada una d'un dels sis elements o factors que constitueixen el procés de la comunicació. La consideració de les funcions del llenguatge pot permetre una elaboració dels tipus de textos (classificació d'aquests segons el predomini d'una o altra) i servir per a una anàlisi inicial de missatges de diversa índole: literaris, publicitaris, científics, legals, etc.
Funció expressiva: aquella que manifesta l´actitud, el sentiment, o la intenció de l´emissor, de manera que el missatge se centra en ell.
Funció apel.lativa o conativa: aquella que impulsa el receptor a actuar d´una forma determinada, de manera que el missatge se centra en ell.
Funció poètica: funció del llenguatge que pretèn crear un efecte estàtic o creatiu, de manera que el missatge se centra en ell mateix.
Funció referencial: funció del llenguatge en la qual l´emissor informa objectivament, sobre algun aspecte de l´entorn comunicatiu, de manera que el missatge se centra en el context.
Funció metalingüística: aquella mitjançant, la qual es parla de la llengua mateixa, de manera que el missatge se centra en el codi lingüístic.
Funció fàtica: aquella que manifesta la intenció de mantenir la comunicació amb el receptor, de manera que el missatge se centra en l´establiment, d´un contacte social per mitjà d´un canal.
