Llegir, encara?

Aquest article té 2.200 caràcters. Més ben dit, els hauria de tenir, donat que alguns diumenges els supero lleugerament. A Twitter, l’extensió màxima dels comentaris és de 140 caràcters i un tanka és un poema curt que consta de 31 síl·labes repartides en 5 versos plans sense rima. Molts cops, quan escrivim o parlem,  ens imposen o ens imposem límits de temps o espais, i encara que a algunes persones els resulti difícil  parlar o escriure, no resulta pas més senzill fer-ho amb en un nombre donat de paraules  o en un temps determinat.

Personalment, crec que sovint aquestes restriccions poden ser força estimulants perquè ens obliguen a reflexionar, a explicar-nos millor, a fer les coses més senzilles i a respectar el temps dels altres. Encara que us pugui semblar estrany, existeixen projectes d’escriptura, de narració d’històries i fins i tot d’autobiografies basats en una contenció draconiana. Per exemple, la revista Smith Magazine, una iniciativa dedicada a publicar llibres, audiovisuals i còmics amb les històries escrites pels seus lectors, persones corrents i desconegudes (es diu Smith en homenatge al cognom anglès més comú), ha obtingut un gran èxit als Estats Units amb les seues “Memòries en Sis Paraules”, que podeu consultar a smithmag.net/.

Quan us diguin que en el futur no hi haurà lectors, que gairebé ja no n’hi ha ara, pregunteu-vos quants en devia haver en el món majoritàriament analfabet dels segles II, XV, XVIII i fins i tot del XX, i no us oblideu de l’existència de noves maneres de llegir i escriure. Per exemple, a través del mòbil. Estic convençut que continuarem llegint  encara molt de temps, però no n’estic menys del fet que és probable que els lectors del futur exigeixin noves maneres d’escriure, sense descartar les millors del passat, des d’Homer a…

Miquel Pueyo

Publicat a SEGRE l’11 de desembre de 2011

http://blogs.avui.cat/miquelpueyo/2011/12/12/llegir-encara/